Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn Beethoven

Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn Beethoven

Text de: Johann Wolfgang von Goethe

Original Alemany

Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn,
Im dunkeln Laub die Gold-Orangen glühn,
Ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht,
Die Myrte still und hoch der Lorbeer steht?
Kennst du es wohl?
Dahin! dahin
Möcht ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn.

Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach.
Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach,
Und Marmorbilder stehn und sehn mich an:
Was hat man dir, du armes Kind, getan?
Kennst du es wohl?
Dahin! dahin
Möcht ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn.

Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg?
Das Maultier sucht im Nebel seinen Weg;
In Höhlen wohnt der Drachen alte Brut;
Es stürzt der Fels und über ihn die Flut!
Kennst du ihn wohl?
Dahin! dahin
Geht unser Weg! O Vater, laß uns ziehn!

Traducció al Català

Coneixes el país on floreixen els llimoners
i daurades taronges resplendeixen enmig del fosc fullam,
on del cel blau bufa un oreig suau,
on creixen la serena murtra i el llorer ben alt?
El coneixes potser?
Cap allí, cap allí
amb tu m’agradaria anar, oh estimat meu.

Coneixes la casa? Damunt columnes reposa la seva teulada.
Brilla la sala, les estances resplendeixen,
hi ha estàtues de marbre que m’esguarden:
què t’han fet, pobre criatura?
La coneixes potser?
Cap allí, cap allí
amb tu m’agradaria anar, oh protector meu.

Coneixes la muntanya i la seva passera ennuvolada?
La mula hi cerca el seu camí;
dins de coves viu la vella nissaga dels dracs;
cau la roca i al seu damunt el devessall!
La coneixes potser?
Cap allí, cap allí
ens porta el nostre camí! Oh Pare, deixa’ns marxar!

Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=8V0rnDh5Yxo

Etiquetes: Beethoven, Goethe

This entry was posted on gener 23, 2015 at 8:53 pm and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn,
im dunkeln Laub die Gold-Orangen glühn,
ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht, 
die Myrte still und hoch der Lorbeer steht? 
Kennst du es wohl?
Dahin! dahin
möcht ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn.
 
Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach.
Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach,
und Marmorbilder stehn und sehn mich an:
Was hat man dir, du armes Kind, getan?
Kennst du es wohl? 
Dahin! dahin
möcht ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn.
 
Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg?
Das Maultier sucht im Nebel seinen Weg;
in Höhlen wohnt der Drachen alte Brut;
es stürzt der Fels und über ihn die Flut! 
Kennst du ihn wohl?
Dahin! dahin

geht unser Weg! O Vater, laß uns ziehn!

¿Conoces el país en donde florecen los limoneros?

las doradas naranjas brillan entre el follaje oscuro,

un suave viento sopla del cielo azul

y crecen plácido el mirto y alto el laurel?

¿Lo conoces?

¡Allí, allí

quisiera, amado mío, ir contigo!

¿Conoces el palacio? Las columnas el techo sostienen,

brilla la sala, los aposentos resplandecen

y las figuras de mármol me miran e inquieren:

¿Qué te han hecho, pobre niña?

¿Las conoces?

¡Allí, allí

quisiera contigo ir, protector mío!

¿Conoces la montaña y sus nubosos senderos?

La mula busca entre la niebla el camino,

en las cavernas mora la antigua raza de los dragones,

el peñasco se precipita y el río sobre él.

¿Los conoces?

¡Allí, allí

nuestro camino llevará! ¡Oh padre, déjanos ir!