Text de: Johann Wolfgang von Goethe Original Alemany Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn, Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach. Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg? Traducció al Català Coneixes el país on floreixen els llimoners Coneixes la casa? Damunt columnes reposa la seva teulada. Coneixes la muntanya i la seva passera ennuvolada? Per escoltar la cançó aneu a l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=8V0rnDh5Yxo Etiquetes: Beethoven, Goethe This entry was posted on gener 23, 2015 at 8:53 pm and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site. Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn, im dunkeln Laub die Gold-Orangen glühn, ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht, die Myrte still und hoch der Lorbeer steht? Kennst du es wohl? Dahin! dahin möcht ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn. Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach. Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach, und Marmorbilder stehn und sehn mich an: Was hat man dir, du armes Kind, getan? Kennst du es wohl? Dahin! dahin möcht ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn. Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg? Das Maultier sucht im Nebel seinen Weg; in Höhlen wohnt der Drachen alte Brut; es stürzt der Fels und über ihn die Flut! Kennst du ihn wohl? Dahin! dahin geht unser Weg! O Vater, laß uns ziehn! ¿Conoces el país en donde florecen los limoneros? las doradas naranjas brillan entre el follaje oscuro, un suave viento sopla del cielo azul y crecen plácido el mirto y alto el laurel? ¿Lo conoces? ¡Allí, allí quisiera, amado mío, ir contigo! ¿Conoces el palacio? Las columnas el techo sostienen, brilla la sala, los aposentos resplandecen y las figuras de mármol me miran e inquieren: ¿Qué te han hecho, pobre niña? ¿Las conoces? ¡Allí, allí quisiera contigo ir, protector mío! ¿Conoces la montaña y sus nubosos senderos? La mula busca entre la niebla el camino, en las cavernas mora la antigua raza de los dragones, el peñasco se precipita y el río sobre él. ¿Los conoces? ¡Allí, allí nuestro camino llevará! ¡Oh padre, déjanos ir! |